ai llas!
un cert tuf
Pot ésser gaire bo, el malaguanyat Porcel, si un personatge sinistre i repugnant com el botifler (reialista i missaire!) Pujol el vanta com a “bon novel·lista”? I si un partit feixista declarat com el pp castelladre el posa d’exemple de “bilingüisme”, és a dir, de botiflerisme “ben entès”, és a dir, de pro-franquista?
Hum. Si mai el llegís, el llegiria amb pinces als dits, i amb una agulla d’estendre la roba tapant-me el nas.
El Porcel era en persona (car tot i no llegir-lo l’havia tingut alguna vegada al costat) una mena de Pla: presumia sempre de saber castellà. I qui presumeix de saber castellà put a traïdor.
[Per això no l'he llegit mai. Potser si el llegís veuria que és bo.
Ho reconeixeria i au. Un autor bo pot tindre tota mena de manies i vicis. El que compta és el producte que ens llega a tots els catalans. Això rai.
Però havent estat testimoni de la seua manera de captenir-se, és a dir, copsant (i alarmat de copsar-ho!), veient amb quina facilitat "es passava" a l'enemic, me'n treia totes les ganes, de llegir-lo, vull dir.
Quins autors més estranyets hem de suportar! Tant que necessitem gent que no tingui tics traïdors, és a dir, pro-castelladres!]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada