fóssim acollonidets; prou ens escau! els catalans som una merda; per això no tenim dret a cap dret; amb el merda que som, sense tindre’n cap, encara en tenim massa; no som castellans; ui, ells tenen tots els drets, home, és clar, i llur idioma, ei, fins es parla a parts de sudamèrica i tot; els francesos, ui, ells són la pera; llur idioma, ei, excels; el nostre, el català, una merdeta, i qui el parla? ningú, ni a València, tu! l’agraïts que els hauríem d’estar, no fotem!

20090703

ai llas!



un cert tuf






Pot ésser gaire bo, el malaguanyat Porcel, si un personatge sinistre i repugnant com el botifler (reialista i missaire!) Pujol el vanta com a “bon novel·lista”? I si un partit feixista declarat com el pp castelladre el posa d’exemple de “bilingüisme”, és a dir, de botiflerisme “ben entès”, és a dir, de pro-franquista?

Hum. Si mai el llegís, el llegiria amb pinces als dits, i amb una agulla d’estendre la roba tapant-me el nas.

El Porcel era en persona (car tot i no llegir-lo l’havia tingut alguna vegada al costat) una mena de Pla: presumia sempre de saber castellà. I qui presumeix de saber castellà put a traïdor.


[Per això no l'he llegit mai. Potser si el llegís veuria que és bo.


Ho reconeixeria i au. Un autor bo pot tindre tota mena de manies i vicis. El que compta és el producte que ens llega a tots els catalans. Això rai.

Però havent estat testimoni de la seua manera de captenir-se, és a dir, copsant (i alarmat de copsar-ho!), veient amb quina facilitat "es passava" a l'enemic, me'n treia totes les ganes, de llegir-lo, vull dir.

Quins autors més estranyets hem de suportar! Tant que necessitem gent que no tingui tics traïdors, és a dir, pro-castelladres!]



pou

quants de nassos barrigant-hi ni que no fos no gaire :

Etiquetes

Amb la tecnologia de Blogger.