Catalònia Independent. Nació d’Europa. Som-hi.

Catalonia is Europe and Brussels the capital where we show our strength






Catalònia és Europa i Brussel·les la capital on mostrem les nostres molt imponents forces. Volem la Independència. Volem la Llibertat.



Catalònia sencera, de Perpinyà a Alacant.



Catalònia Lliure.



Catalònia Independent. Nació d’Europa. Som-hi.






8888





De nou sobre la qüestió ultra-repel·lent.


De nou sobre la qüestió ultra-repel·lent del “valencià”. Encara rodant com indis condemnat, ànimes en pena, al voltant del mateix foc mort; rodant com rucs fets carronya estrebats per sínia que roda sens esme al voltant de mateix podrimener estantís; bromeres irrespirables; sirgant amunt i avall per la mateixa escanyada claveguera, etc.



Tant de miserable traïdor acastellanat encara amb la merdegada del “valencià”, amb el ridícul, carrincló, xaró, provincià, franquista i fastigós terme de “valencià” només per a dir (no dir!) Català.



I com es foten, pobrissons datspelcul, quan esmentes els dialectes oposats al “valencià”, que pròpiament parlant, només pot ser el dialecte de la ciutat de València. Quan els dius: “Doncs no, tu, a callar, desgraciat! A Alacant parlem l’“alacantí”. A Alcoi l’“alcoià”. A Castelló el “castellonenc”. A Elx l’“il·licità”, i no com vols tu l’“il·lícit”, malparit de merda!”



Un parell de dies anant a cal cuca; advocant-hi el dia quatre aquesta “solució”:




“Em sembla que l’única solució és la que proposaven els castellans (i que certs mestres castrenses castellans de tant en tant aplicaren en algun poble català en acabat de la guerra contra els catalans que els castellans guanyaren mercès a en Hitler).



“La proposta que ara re-proposaré és: arrencar-nos (o arrencar-los) la llengua tots plegats. Sobretot la dels ‘valencians’, així ja no els caldrà dir que parlen Català, com tota persona d’una certa intel·ligència hauria de dir.



“No els caldrà dir que parlen ni Català ni provincià.



“No els caldrà dir re.



“I així tots contents.”




En acabat l’endemà, encara insistint-hi, (i es fan – i me’n dec fer – no; me’n faig – tan feixucs!), demanant-hi “i l’andalús...?”:




“...car tampoc no em direu que l’andalús és castellà!



“Allò de ‘valencià’ ja sabem que és un invent franquista (com a ‘llengua’). Ara, l’andalús, que sí que és evidentment (només cal tindre orelles i traure-se’n la merda) una llengua diferent del castellà, i, ja ho veus tu, en canvi això tothom ho tapa.



“Quant al ‘valencià’, ningú amb orelles prou netes pot distingir-lo del ‘lleidatà’, o de l’‘alacantí’, tres modalitats no gens diferenciades del CATALÀ.



“La persona més intel·ligent que mai hagi eixit de la ciutat de València, em referesc a l’humanista renaixentista Joan Lluís Vives, va dir que a València hom hi parlava el CATALÀ ‘pel fet que les mares dels valencians eren de Lleida, i que els xiquets parlen la llengua de la mare’.



“(Cal dir que en Vives mai no digué de ‘valencià’ (i menys ‘balenfiano’, hà!) a cap llengua. Era, com dic, massa intel·ligent per a això. Tant intel·ligent que foté el camp als setze anys per tal d’anar-se nord enllà (lluny dels inquisidors, molt semblants sinó idèntics als franquistes d’ara) i no va tornar mai més. Cal dir que la seua família venia de Perpinyà. Cal dir que els franquistes d’ara (els del ‘balenfiano’, els que s’han trobat al femer amb la generació espontània d’un idioma ‘valencià’) no eren llavors del món (com ben prompte deixaran de ser-hi). I quan no hi siguin, tot tornarà a ser com cal: tots els Catalans, els de dalt, els del mig, els de baix, els insulars, parlarem, com sempre, Català.)



“I au.”






88888






Desperta ferro, deia en un comentari d’esports. Cal que despertin les ments com abans es despertava el ferro!



I: “per què hi ha qui pensa que un València o un Mallorca són menys equips CATALANS que un Barça? Qui ens ha enverinat? Quines informacions seguim? Car hi ha més Catalans dels qui ells (els maleïts ocupants) volen i diuen.






88888






Feia riure la Hillary traient pilotes fora, quan hom li demanava si la “democràcia” americana ajudarà els “demòcrates” Catalans que volen la independència! Diu: “no ens barregem en els afers interns dels estats.” Hà, hipòcrites! No s’hi barregen pas poc! No. S’hi barrejaran sempre en detriment nostre. Tret quan la cosa arribi al punt on la lluita els interromp els guanys. Llavors hi fotran la grapa i faran costat al cantó que els sembli que en podran treure més nyapa.



Els Catalans ens ho hem de fer sols. No hem de confiar en cap poder de fora. Hem de desfer els castellans sense ajudes. Els hem de desfer, i els desfarem. Les “democràcies” tothom sap com funcionen: els burgesos són propietaris dels mitjans de comunicació. Els mitjans esbomben qui cal votar que no remogui gaire el carro del poder. Llavors les gents enverinada trien de president un malparit que sigui com més demagog millor, i au, a matar no-“demòcrates”, és a dir, a matar gent que els burgesos i llurs mitjans no hagin encara pogut convèncer (amb les falòrnies de sempre) que llur malignitat no és en realitat sinó benignitat, que llur infern no és sinó cel, etc... Se’ls en fot la llibertat, la independència, el dret, la justícia, la pau. L’únic que volen: anar ensarronant i robant tothom. Tindre un exèrcit i una bòfia que controli els malcreguts: els poc-“demòcrates”, que controli els qui no s’han empassades llurs falòrnies.



No ens ajudarà ningú. Ens ho farem tot tots sols. Almenys sabem que no som a Castella. Doncs: res del que facin, diguin o vulguin el castellans no ens pot ser gens bo. Ja sabem que de castellà ni del castellà no ens creiem ni mot. I que som Catalans, és a dir, amb dret a tot.

contra les generacions espontànies en imbecíl·lic podrimener

Laporta, ara me n'he recordat, com es diu el president del barça que ens ha anat enganyant. És evident que un català que no lluita per la independència és un català botifler. I aquest Laporta ens ha enganyats a tots. Treballa per a l'enemic. No hi veus en aquella casa cap millorament, els mateixos jugadors continuen acastellanats. Tot és façana. Posa la senyera, però és com si s'hi amagués per a anar continuant foten canfelipisme arreu.




Només quan ens haurem alliberats del jou escanyador dels repugnants castellans, podrem començar de respirar. Això de les revolucions s'escau sobretot que són sobtades, però l'efecte de cop i sobte és només una aparença; en realitat és una desclosa, quelcom que desclou en acabat d'anar-se covant llargament. La nostra llibertat sembla que a hores d'ara ja podem tastar-la; massa anys que covem greuges contra el castelladre que esclataran molt violentament tard o d'hora - crec que ben d'hora. Però és clar que escalfaria el covament si alguns passos fossin fets ara. Això d'haver tret l'equip més sonat de tots els països Catalans de la lliga feixista controlada pels repel·lents de canfelip, hauria estat un bon al·licient. La creació per part del barça i clubs companys d'una lliga CATALANA que depengués només de la nostra federació i no pas de la castelladra, com ara, quin incentiu no hauria estat! I més si a pleret s'hi unien els equips de les illes i els del triangle de migjorn!





88888





Ara me n'he recordat d'una altra cosa. Havia posat aquest comentari (que ara copiaré) a un indret que es diu caballe.cat on el propietari parlava (i el vantava!) d'un programa d'aquells que fan el joc als franquistes i afavoreixen el provincianisme, on tracten idiomes espontanis per generació en podrimener, com ara el baleà o el balemfià en igualtat de termes amb el CATALÀ :

Quina idea absurda de posar els provincians "valencià" "balear" "nord-occidental" "central"! Què és això? Parlem Català o una samfaina sense simfonia? De tots els grans idiomes del món, el Català és un dels més unànimes, i no veus enlloc (potser a Noruega, però ja ni allí no es deixen ensarronar amb divisions inútils), no veus enlloc, dic, que una parla sigui "correcta" a un territori i no a un altre. Una expressió és correcta o incorrecta, i s'ha acabat. No existeix el "valencià" ni el "lleidatà" ni el "balear" (quin disbarat! per què no "eivissenc" "menorquí" etc.?). Una altra eina per als nostres enemics. Se la poden confitar.





I el propietari, que no deu ésser gaire intel·ligent. Només cal jutjar que se signa a la xarnega: caballé, i no pas en català: cavaller, m'hi havia contestat això, que acabo de veure, i ho trobo ridícul; copiant, doncs:




Els nord-americans mai no escriuran "colour" mentre que als habitants de les illes britàniques tampoc no se'ls hi passa pel cap escriure "color". Amb el català hi ha situacions similars.





Què pots dir a això? Se li veu, pobre minyó, que va ben enverinat. I que no sap de què parla. És clar que un americà escriurà colour, si ho vol, sobretot amb motius sarcàstics o irònics o satírics, o pel que fos, i el contrari: qualsevol anglès pot escriure, si ho vol, color. Que hi hagin dues maneres d'escriure-ho i que uns s'estimin més una manera, no vol dir que els dos idiomes tinguin noms diferents. Me'n recordo en Mencken (de nissaga alemanya i molt pro-alemany) que va escriure aquell monumental (i excel·lent) diccionari de l'American language en molts de toms, però la denominació no prosperà. El que recollí era el mateix anglès de sempre, i en tot cas l'anglès ho ha anat afegint (ha anat afegint les variants "americanes"). Jo mateix m'agrada dir que parlo americà per comptes de dir anglès, però tothom sap que "americà" és un sinònim d'anglès, dementre que el terme separatista castellanista "valencià" tothom sap que és un terme feixista, blaver. (Era abans un terme emprat per "àvies" i altra gent ignorant, però ara no hi ha excusa. Qui l'empra vol dir que és anti-català, és a dir, és pro-franquista, és un suïcida cultural, i potser (segurament) pitjor.




A més a més, els estats units d'Amèrica (els americans) són un estat diferent d'anglaterra (els anglesos), dementre que el triangle de migjorn només és un perllongament de Catalunya. "València" i tot el que hi penja: Alcoi, Alacant, Sagunt, València, Castelló, etc. és quelcom conquerit pels catalans, poblat pels catalans, construït pels catalans, i la llengua és la catalana, no és el balemfià. El mateix s'esdevé amb els dialectes del català a les illes.





És fatigant haver de dir coses tan òbvies, però hi ha encara molt de pallús perdut que es deu guaitar o llegir el que diuen els mitjans xarneguetes, acastellanats, de Barcelona.




Feina encara, rai!




Només la llibertat escombrarà tant d'estòlid no-ningú.