Els catalans i llur dret - llur dret únic i singular i irreversible, jotfot!

Com diu sovint n'Hèrcules, mon amic:

Ens ho hem de ficar d'una puta vegada al cap. Car prou sembla que a la fi en som massa, de carallots i datspelsés.

Com més aviat ens n'adonarem, millor, menys patirem, collons de merda!

Els catalans només ens roman un dret. I prou. El dret d'ésser molt humiliantment anorreats. El dret doncs a la més ultratjosa mort. El dret a l'oblit absolut.

Els castelladres llur avarícia és divinal, ningú els la pot discutir. Ells tenen uns quants de drets inalienables. I qui no se n'adoni és un pallús qui més val deixar morir d'inanició, o és un maleït terrorista clandestí qui cal liquidar encontinent.

Els castelladres llurs drets a la independència, a la banca, a la llibertat, a l'idioma, a l'exèrcit, a la representació internacional, són drets indiscutibles, atorgats liberalment pels déus, i prou, s'ha acabat.

Els catalans (els pocs que en roman), en canvi, són una merda repulsiva i infecciosa qui cal sebollir sense dilacions. Qui gosaria reclamar-ne cap dret, altre que el d'ésser immediatament anorreats? Caldria ésser criminal!

Els catalans no tenen dret a llur idioma (és un algaraví ultrafastigós), no tenen dret a la banca, a la representació internacional, a la reconeixença ni com a poble ni com a individus (car només tenen dret a no existir, no existir gens, ni en la memòria de ningú altre!), no tenen pas dret tampoc (encara menys, és clar!) ni a la llibertat ni a la independència (car tots aqueixos drets hom els reserva als castelladres; i doncs, els castelladres havent ocupats tots els drets possibles per dret d'avarícia olímpica, no hi ha lloc per als catalans de fotre's altre que a l'oblit total).


Això que diu mon amic n'Hèrcules, avui, moribund, estossegós, ho subscric.


I au, hom es fa fotre, i, anihilat, ja no enverina el continent.