Tornem-hi! Merda per a l'Iburro.

El Franca assassí (heroi i patró dels castelladres) no pot servir (per als castelladres) d’exemple de re dolent.



El repulsiu franquista extremeny Iburro hi torna. No té prou desgràcia, el desgraciat, d’ésser extremeny (els extremenys són els més repel·lents dels castelladres, perquè són els més miserables i pagerols, és a dir, els més animals), que, al mateix temps, té la dissort afegida d’ésser també el més espanyol dels espanyols, és a dir, el més canfelipútrid dels canfelipútrids.

Es veu que ha tractat el president català d’ésser un altre Mussol Ini, i un altre Hitleret de pa sucat amb oli. I s’oblida a propòsit d’afegir a aqueix parell de desgraciats franquistes com ell, d’afegir-hi, dic, el pitjor de tots, el Franfisko Franca, aquell titella assassí, l’heroi i patró dels castelladres, el qui els castelladres mai no s’han pogut ni volgut treure de damunt.

Si més no, italians i alemanys es van treure de damunt llur dictador de merda, i després sempre se n’han penedit d’haver-lo mai tingut. Però no els castelladres. Els castelladres no solament no se’l van treure mai en vida de l’assassí, van instal·lar-hi el seu hereu, el franquista Quan Cal·lo; i has servat el mateix règim, i troben, doncs, com el franquista Iburro, que el Franca assassí no pot servir d’exemple de re dolent, car és llur heroi, és llur pare de la pàtria, és el qui els va parir la merda de constitució franquista sota la qual es guien i continuen de torturar els catalans.

Merda de castelladres franquistes i assassins. Quines ganes de no veure’n ni sentir-ne mai més cap!

Quatre grans nacions per una de molt escarransida amenaçades a mort

Catalònia, Bascònia, Portugal i Andalusia - les quatre grans nacions de la península Ibèrica, geogràficament anomenada "Espanya", ara hostilitzades a mort per la cinquena nació, enemiga de tots plegats, avara, fastigosa, repulsiva, és a dir, la castellana (o millor castelladra), farien bé d'unir llurs esforços envers la destrucció i anihilació de la idea genocida i terrorista que Castella es fa d'ella mateixa. Fins que Castella i els seus satèl·lits incapaços de moment d'alliberament (Lleó, Cantàbria, Astúries, Extremadura) no siguin posats a llur lloc, és a dir, com a la cinquena de les nacions d'Ibèria i prou, tot serà injustícia, malestar i revenja.

Els catalans, d'Alacant a Perpinyà; els bascs; els portuguesos i gallecs, els andalusos tots plegats, hem d'anar ensems i alhora contra l'enemic central. Sense manies. Car els castelladres ens la tenen jurada: només volen la nostra eliminació. Ens volen esborrats de tot mapa i de tota consciència. Ens volen suprimits. Ho demostren amb cada acte que foten. Cal parar-los les urpes armades, les botes ferrades, els trets i verins traïdorencs, l'afany d'esgarrapar-ho tot i d'endur-s'ho cap a llur centre merdós, el canfelip putrefacte del Merdís i encontorns, on tota la púrria feixista viu d'escanyar les altres quatre grans nacions treballadores i solidàries d'Ibèria.

Cal fotre els castelladres a llur lloc. Dins llur corralina ben tancats i vigilats, per tal que deixin d'emprenyar, de robar i d'assassinar la resta de nacions "espanyoles".

Car han robat àdhuc el nom de tots, "espanyol", se l'han apropiat i l'han empastifat com empastifen tot el que toquen, de tal manera que ara "espanyol" és sinònim d'immensa repugnància per a tothom i per tot el món de dalt a baix. Diuen els repulsius avariciosos castelladres que ells no parlen castelladre, per exemple, que parlen "espanyol"! Com si Catalans, andalusos, portuguesos o bascs parléssim què?... marcià?... Diuen que els grans homes Catalans, andalusos, portuguesos, bascs, són "espanyols", però pel fet que s'han apropiat el nom "espanyol", tots els nostres personatges i obres es tornen, màgicament i molt malignament, castelladres, i doncs, fastigosos, tacats per la repulsivitat que s'enganxa com merda indesencastable a tot el que és castelladre. Castelladre, que vol dir, franquista, terrorista, genocida, avariciós.

Cal aturar doncs, sigui com sigui, els castelladres, màquina de mort per a tots plegats.

Andalusos, bascs, catalans i portuguesos hi hem d'anar plegats, contra l'enemic comú.

Som-hi.