El nostre rei és n'Artur

Artús, cavaller rodó



El magnífic cavaller Artús, rodó-
nament vexat pel merdícola en cap
qui viu al Merdís, fastigós racó
del molt repulsiu Canfelip borbó,

s'ha trobat que només merda li donen,
(car és així com aquells bruts funcionen:
amb merda, i cap altra cosa no els cap,
i, si no menges merda, t'alliçonen

amb genocidis i inquisicions;
mai no han trobades altres opcions).

Els catalans, nació més valent,
com cap altra sota el Sol ardent,

vol ésser l'estat model a Europa,
i, rere del cavaller Artús la gropa,
el català diu: som-hi, i s'hi apropa...

I ensems guanyem contents la llibertat
per què tota la vida hem lluitat!

Un altre pujolista qui es fa amb el cul del botxí de Canfelip qui per canfelip ens pren

Artús M’has

Artús M’has

Artús M’has donat pel cús;

M’has donat pel cul, Artús.

De botiflers n’hi ha escadús

I ara tu, traïdor, n’ets un de pus.

Et fas amb l’ocupant obtús,

Mes és ell qui et dóna pel cús.

L’ocupant té el tanc i l’obús,

Tu ni el tramvia o l’autobús.

És d’ocupant prendre’ns per canfelipús

I cagar-se’ns al cap de sobre-plus.

Mai no hi parlis, sigues digne en el refús!

Tothom qui s’hi entén, en rep l’abús

D’un altre cagalló fresc dins la bús...

La bús... la bús... La bústia, gamarús!

Ai, pallús, ultra-pudent Artús!

No saps ni com n’ets, d’il·lús,

Si et creus que convençs cap intrús

(Només adelerat per dar-te pel cús)

Que et doni altre que... cagalló profús.

El castelladregot de can Canfelipús,

Captaire avariciós, per parrús

T’ha pres el cul... que ara et cus i recús;

Amb son vit podrit t’hi tus i retús...

O te’l fot a la boca de vil engargús.

Mentre ton mus vitet, tot fet un nus,

Amb massa d’anys i panys en desús

No serveix ni per a xerec embús.

Saps què? Plega i mor-te, maleït Artús;

M’has ben cardat... i amb cardús!

asspain is a pain in the ass - death to asspain!

hi ha re més fastigós
que el castelladre ronyós?

tots plegats són covards feixistes
vils criminals, i xantatgistes!

puta nècsia de malparits!

garlen pels descosits
i tot el que diuen és merda

de la truja en diuen ferda
de la llondra lerda

del vesc en diuen mufilago
del llamp relampago

tantost els sento m’hi cago!

si no es podien morir tots
cretins, repulsius carallots!

el món ensems restava’n ben endolcit
i cada català deseixit
encantat de veure’s desempallegat
de l’obstacle més infame ni cagat

i ara doncs amb el camí sense brutícia
devers la llibertat sempre propícia!

tothom qui s'aconxorxa amb els cagots esdevé ja insalvable merda

We thought the fascist scarecrow Franco was dead. Well, it's been ressuscitated: witness the fucking spics waving the fascist flag, talking the fascist talk...



The direct inheritors of dismal bloody scarecrow Franco are perfectly represented in the degenerate selection of creepy spics called in their horrid language "selefion epanola."




No Catalonian worth his salt supports the hated enemy's selection of creeps. Asspain is a Francoist invention, and whatever it does... stinks to fucking hell... for us Catalonians.



The sooner we seen them all erased from every fucking map in the world, the happier.




Here depicted the Arse-agones and his shitty fascistic "selefion". A few fascist turds running toward their final destination - a pond of shit.
















[ací el merdagones i la seua "selefion" merdanyola.]



[Franco viu. El pensàvem mort, mes els franquistes, és a dir, els cagots, l'han ressuscitat. I torna a manar damunt l'irritant vesper, l'irritant femer, castelladre. Ah, podrits!]



[Quant als traïdors qui ajudaren els merdanyols a fer el ridícul histèric, només recordar'ls que tothom qui s'aconxorxa amb els cagots esdevé ja insalvable merda castelladra.]



[Uns quants esgarrapats cagallons franquistes en forma d'esvàstica els veus corrent cap a llur extinció, ço és, cap a la darrera bassa de merda.



Així s'hi neguin com pus tost millor.]