Un altre pujolista qui es fa amb el cul del botxí de Canfelip qui per canfelip ens pren

Artús M’has

Artús M’has

Artús M’has donat pel cús;

M’has donat pel cul, Artús.

De botiflers n’hi ha escadús

I ara tu, traïdor, n’ets un de pus.

Et fas amb l’ocupant obtús,

Mes és ell qui et dóna pel cús.

L’ocupant té el tanc i l’obús,

Tu ni el tramvia o l’autobús.

És d’ocupant prendre’ns per canfelipús

I cagar-se’ns al cap de sobre-plus.

Mai no hi parlis, sigues digne en el refús!

Tothom qui s’hi entén, en rep l’abús

D’un altre cagalló fresc dins la bús...

La bús... la bús... La bústia, gamarús!

Ai, pallús, ultra-pudent Artús!

No saps ni com n’ets, d’il·lús,

Si et creus que convençs cap intrús

(Només adelerat per dar-te pel cús)

Que et doni altre que... cagalló profús.

El castelladregot de can Canfelipús,

Captaire avariciós, per parrús

T’ha pres el cul... que ara et cus i recús;

Amb son vit podrit t’hi tus i retús...

O te’l fot a la boca de vil engargús.

Mentre ton mus vitet, tot fet un nus,

Amb massa d’anys i panys en desús

No serveix ni per a xerec embús.

Saps què? Plega i mor-te, maleït Artús;

M’has ben cardat... i amb cardús!