L’infern dels botiflers

L’infern dels botiflers


... farles fufol i favi f. freus agafaren, es veu, la senyera (sense l’estel de la llibertat, és clar!) i la passejaren amb l’amulet carrincló de la copa d’un esport fat i sonset...

...i així potser pretendran fer-se perdonar el fet que són uns botiflers sense perdó i condemnats per sempre més a l’infern dels botiflers. No em fotis riure!

(...)


Car mai no oblidarem els Catalans renascuts, de Perpinyà a Alacant i de Tamarit a l’Alguer, la coltellada a l’esquena que aqueixos desgraciadets caragirats que es vengueren a la selecció enemiga ens foteren.

(Així es morissin tots, amb els maleïts castelladres sencers.)

Ara, ep... potser, qui sap... el retorn de “l’armada merdosa” vol dir potser el retorn de llur decadència (ara definitiva)...

...car hum, efectivament... això de la “felefion” “epanola” em sona exactament a una altra “armada merdosa” com la que els castelladres enviaren contra els britànics... molt d’escarafall i els eixí al capdavall el tret per la culata... van tornar fets una merda... com ara... que es pensen que ha “guanyat” no sé què i en realitat han mostrat al món que són totalment dependents d’aquells als quals tant tenen com a no prou (o ja gens) merdanyols!

Tant l’armada merdosa, com ara dins la “felefion”, cert doncs que hi havien uns quants de caragirats catalans... catalans: gentota mai no prou merdanyola, recordem! (es feien dir en merdanyol... fufol, fesc, fapdefifa, favi, fipé, alfiol, fusfets, etc... com els altres repulsius caragirats es fan dir fafa nabidaf, fau fafol i forfe forenfo i tanta d’altra trista merda xafallosa i papissota)... tant se val... amb el nom merdanyol hi fotran més patxoca... afetgegats al mateix infern dels botiflers on s’hi hauran de podrir pels segles dels segles... ens els trèiem de tots plegats del damunt d’una puta vegada).. i el que foteren allí o on fos és ara, ran d’oblit, vergonya.

Nosaltres rai, car som i serem; això no ens ho trau cap déu. Bon cop de falç i terra lliure. Tant de botifler que se’n fuig per la claveguera que duu al canfelip merdanyol. Millor. Com respirem, bleixem, alleujats, sense aqueixa escòria traïdorenca!


(...)


L’infern dels botiflers ha guanyats nous permanents llogataires — els repel·lents caragirats de la vomitiva.

Car, oi? “l’arrokha” és la vomitiva.

No “presumiré” mai de saber l’algaraví castelladre, és a dir, de saber gens de franquista canfelipútrid, de merdanyol merdinyol... No! Al contrari, presumiré del contrari... per això he hagut de guaitar un diccionari per a veure que volia dir “l’arrokha”... i hi he vist que el bàrbar verb “arrokhar” volia dir “vomitar”... d’on he deduït que “l’arrokha” (el nom amb el qual els castelladres anomenen llur armada merdosa) deu voler dir “la vomitiva”... doncs sí, ja ho veieu... increïble tanoqueria... collons si en són, de talossos!

Anomen llur armada merdosa la vomitiva! I com a l’antiga armada merdosa, es veu que en aquesta també hi duia botiflers... pseudocatalans qui en acabat gosen anar per Catalònia sense que cap català els umflo de mastegots... Som massa tolerants! A qualsevol altre indret els traïdors són si més no capats!

Quin món més fastigós, vós!


(...)


(...i mercès els darem als de l’arrokha... ha-hà...)

...car es veu que el millor que saben fotre és cremar-nos la bandera — la senyera, l’estelada... el símbol de tots els Catalans — de Perpinyà a Alacant, de Tamarit a l’Alguer...

...aqueixes imatges les hem de mostrar pertot el món, car els feixistes de ponent han fet córrer que la repulsiva vomitiva arrokha ha “unit” els ibèrics!

Quan és palès que ha estat tot el contrari.

D’on que encara haurem de donar als mercenaris venuts botiflers (que han donat la copa d’aquell esport de senyoretes que en diuen futbol als nostres enemics) les gràcies per la “faeneta“.

Ja en parlarem d’ací uns anys... Potser hom dirà llavors que Catalònia havia guanyada la final de l’esportet als holandesos. Tampoc fóra tan estrany.

Tothom sap qui escriu l’història. L’escriu qui té la paella pel mànec. I qui l’hi té, aquell (si més no a ca seua) escriu la seua història.

Història, tothom ho sap: tants caps, tants barrets.

Per què el nostre barret hauria d’ésser més lleig que el dels pútrids franquistes de ponent...? Al contrari, el nostre barret és dels més collonuts mai no inventats!


(...)


Doncs fotrem goig veient els infiltrats celebrant l’enemic...

Naturalment, “democràcia” en una corralina franquista com és la vomitiva “epana” només vol dir opressió criminal, com sempre.

Ara, perquè una terra s’alliberi, és a dir, perquè una Terra sigui Lliure, cal que hi hagi una Terra Lliure. Sense una Terra Lliure, no hi ha territori alliberat.

El vot, en un indret feixista (monàrquic, per a pitjor tortura!) i dominat pels fraudulents, falsaris i ultraavariciosos... i ultraarmats (covards!) castelladres, no dóna per a gaire. Li cal un cert suport del poble. Del poble decidit a defensar-se abans no l’anihilin.

... i hi ha caps de brot d’institucions “nostrades” que goses apuntar-se a la humiliació del nostre poble... i no són ensorrats immediatament...

...doncs ja ho veieu; un altre repulsiu (covard per llepaculs... perfectament: tots aqueixos “balemfianita” són uns covards i uns llepaculs — i ho són perquè són uns botiflers, és a dir, s’estimen més ser castelladres que no el que són: lleidatans traslladats a migjorn, és a dir, més catalans que la mare qui els va parir; però és clar, són uns covards datspelcul llepaculs i s’ajunten amb els castelladres perquè els castelladres, ajudats pels nazis, s’escauen de tindre ara la paella pel mànec... així els rellisqués la puta paella i els caigués, als castelladres i als botiflers i a tots els “balemfiano” en general l’oli bullint bragueta avall! Car quin fàstic foten, redéus!), un altre repel·lent castelladrista, un altre feixista de la selecció merdilenya, un altre d’aquells qui durant el franquisme ens cremaven la llengua amb una punta de cigarret si dèiem cap paraula en català; doncs ja hi som: en ple franquisme novament!

Doncs què cal fer-hi...? Tothom ho sap... Quan gosarem...? Quan serem independents...! Quan fotrem tota aqueixa púrria a mar...?

Bah!