fóssim acollonidets; prou ens escau! els catalans som una merda; per això no tenim dret a cap dret; amb el merda que som, sense tindre’n cap, encara en tenim massa; no som castellans; ui, ells tenen tots els drets, home, és clar, i llur idioma, ei, fins es parla a parts de sudamèrica i tot; els francesos, ui, ells són la pera; llur idioma, ei, excels; el nostre, el català, una merdeta, i qui el parla? ningú, ni a València, tu! l’agraïts que els hauríem d’estar, no fotem!

20110110

Quatre grans nacions per una de molt escarransida amenaçades a mort


Catalònia, Bascònia, Portugal i Andalusia - les quatre grans nacions de la península Ibèrica, geogràficament anomenada "Espanya", ara hostilitzades a mort per la cinquena nació, enemiga de tots plegats, avara, fastigosa, repulsiva, és a dir, la castellana (o millor castelladra), farien bé d'unir llurs esforços envers la destrucció i anihilació de la idea genocida i terrorista que Castella es fa d'ella mateixa. Fins que Castella i els seus satèl·lits incapaços de moment d'alliberament (Lleó, Cantàbria, Astúries, Extremadura) no siguin posats a llur lloc, és a dir, com a la cinquena de les nacions d'Ibèria i prou, tot serà injustícia, malestar i revenja.


Els catalans, d'Alacant a Perpinyà; els bascs; els portuguesos i gallecs, els andalusos tots plegats, hem d'anar ensems i alhora contra l'enemic central. Sense manies. Car els castelladres ens la tenen jurada: només volen la nostra eliminació. Ens volen esborrats de tot mapa i de tota consciència. Ens volen suprimits. Ho demostren amb cada acte que foten. Cal parar-los les urpes armades, les botes ferrades, els trets i verins traïdorencs, l'afany d'esgarrapar-ho tot i d'endur-s'ho cap a llur centre merdós, el canfelip putrefacte del Merdís i encontorns, on tota la púrria feixista viu d'escanyar les altres quatre grans nacions treballadores i solidàries d'Ibèria.

Cal fotre els castelladres a llur lloc. Dins llur corralina ben tancats i vigilats, per tal que deixin d'emprenyar, de robar i d'assassinar la resta de nacions "espanyoles".

Car han robat àdhuc el nom de tots, "espanyol", se l'han apropiat i l'han empastifat com empastifen tot el que toquen, de tal manera que ara "espanyol" és sinònim d'immensa repugnància per a tothom i per tot el món de dalt a baix. Diuen els repulsius avariciosos castelladres que ells no parlen castelladre, per exemple, que parlen "espanyol"! Com si Catalans, andalusos, portuguesos o bascs parléssim què?... marcià?... Diuen que els grans homes Catalans, andalusos, portuguesos, bascs, són "espanyols", però pel fet que s'han apropiat el nom "espanyol", tots els nostres personatges i obres es tornen, màgicament i molt malignament, castelladres, i doncs, fastigosos, tacats per la repulsivitat que s'enganxa com merda indesencastable a tot el que és castelladre. Castelladre, que vol dir, franquista, terrorista, genocida, avariciós.

Cal aturar doncs, sigui com sigui, els castelladres, màquina de mort per a tots plegats.

Andalusos, bascs, catalans i portuguesos hi hem d'anar plegats, contra l'enemic comú.

Som-hi.

pou

quants de nassos barrigant-hi ni que no fos no gaire :

Etiquetes

Amb la tecnologia de Blogger.