Com ataquen! Els maleïts hipòcrites (els franquistes de sempre, esquerranosos o dretans) ens volen definitivament anorreats

L’home qui féu la feta i es fongué



En voler entrar a l’estadi de l’Hèrcules per a veure-hi un partit, has de passar per la garita dels fastigosos borinots qui decideixen, si fas cara com cal d’independentista, que passis davant el taulell dels brutals burots. Aquests et guaiten i reguaiten, i comproven ton nom, i llavors en pantalles i maquinams s’encerteixen que no et trobes ja encedulat com a “separatista”.

Els dius somrient, per què tanta d’inútil comèdia?

Et respon tanmateix el més secardí de tots dos (tant l’un com l’altre amb aquells repulsius trets tan marcats de fanatisme ponentí) amb un mig somrís de traïdor: fots cara de separatista.

Al cap de mitja hora et demana, tornant-te els papers i les entrades de tal manera que podeu accedir a l’estadi: no en fóreu pas...?

Li respons: l’única separació que ens capfica és la que prou ens abelliria que adquirís l’Hèrcules, de vint punts pel cap baix amb el segon de la classificació.

Ha-hà.

Però, és clar, ton fill i tu sabeu què feu.

Sempre li ho dius: el crim sempre és suposat, és quelcom inexistent conjurat per qui se n’aprofita; és a dir, aquell a qui li redunda en benefici l’invent de cap crim, se l’inventa i te n’alleva. Que el “cometis” o te n’estiguis, gens no et taca ni espiritualment ni física. L’únic que et fereix és que t’hi enxampin.

Fosos en la gentada, valtres, els ventrílocs independentistes proclameu entre la cridòria els vostres desigs d’alliberament.

Oh, en acabat, desaparèixer! Fer anar com aquell qui diu una miqueta a la tum-tum-la-là aquests dits delicats, per la tendresa guiats, i ja no ésser-hi... Lluny i tan lluny, remot, a l’altre cap de món, sense fastigosos borinots uniformats ni brutals burots anticatalans ni aitanta de femta forastera.

I ja, massa tip, al capdavall: “Oh, desaparèixer! Llençar la bomba i fondre’s... per a aparèixer enllà, novament, a ca nostra, ja desocupada.

“Oh, desaparèixer, treure les senyeres estelades i cridar sense por d’ésser caçats pels malxerrats estrangers...

“Oh, desaparèixer del tot, mitges persones o menys qui ja som, per a aparèixer sencers en indret alliberat!”