Tancs castelladres contra els Catalans? What army will cope in an age when anyone can detonate a bomb in a crowded public space?

Tancs castelladres contra els Catalans? What army will cope in an age when anyone can detonate a bomb in a crowded public space?

Aquests són els autèntics "tancs" dels xarnecs: merda rai.

Demanava l’altre dia el diari “The Independent”: What army will cope in an age when anyone can detonate a bomb in a crowded public space?

Quin exèrcit podrà ja mai més fer-hi re (sobretot si és un exèrcit “interior”, només fet a mantindre parts de territori “interior” ocupats pels lladres buròcrates de la “capital”) quan qualsevol pot si vol fer esclatar una bomba enmig de cap lloc cafit de gent?

L’exèrcit feixista castelladre és el més covard del món. Només va armat fins a la puta coroneta per a “lluitar”, és a dir, esclafar, anihilar, els pobles ocupats de Catalònia i Euskadi – teòricament desarmats.

Ara diuen que els castelladres (tant el partit feixista dels “fofialitaaaa” com el franquista de “lo populare”) pensen d’enviar tancs de llur exèrcit merdós per a “alliçonar en patriotisme xarnec” els pobles “rebels” de Catalònia i d’Euskadi.

Desgraciats! No hi ha pas poques “organitzacions” esperant amb candeletes aquesta excusa! Què fotran? Vindran amb llurs tancs de merdosa ferralla i assassinaran a l’aire lliure infants i vells... i potser es creuen que els “organitzats” i els “desorganitzats” no començaran a fotre’ls volar escoles, hospitals, oficines, museus, gratacels... qualsevol podrit objecte amanós que els franquistes i feixistes (castelladres "per excel·lència") tinguin a llur capital de lladres i d’assassins?

Caldria que fossin més bavosos que segurament no són.

Els castelladres, ecs – només cal adonar-se’n que pertot arreu els castelladres “per excel·lència” són els de la falange – sempre i pertot arreu al món foten el ridícul. “Lo epanole”: quina patuleia més matussera! No saben si són cap per amunt o cap per avall. Sabeu què? Que es mori espana (amb el cagalló a la “n”), que es mori espana i la puta (vull dir Franco) qui la va parir!

Hostes tenim qui de casa ens treuen... Els repel·lents franquistes ens van envair amb onades i onades incessants de desposseïts xarnecs.

Ara els xarnecs hi foten a ca nostra de força ocupant: hi foten de franquistes.

Desagraïts de merda! Per comptes d’anar junts amb el poble molt generós qui els donà feina, prosperitat, casa, amics i pàtria, ens corquen per dintre... es posen a favor justament dels qui els llençaren, per indesitjables, de llur propi indret!

Maleïts! Malignes! Bavosos ignorants!

Només volem allò que els altres ja tenen: llibertat de tindre l’idioma propi com a oficial; llibertat de tindre les pròpies seleccions esportives, les pròpies institucions tradicionals: la justícia catalana, el govern català, etc.; llibertat de tindre la pròpia policia i el propi exèrcit que defensi les nostres llibertats; llibertat de decidir amb qui ens convé d’aliar-nos, i amb qui ens convé de trencar...

Tot això cada nació ho té. La nostra ja no ho té – ho tenia, mes li fou robat pels lladres assassins qui són els castelladres i els jacobins. I per això i per a això doncs lluitem i lluitarem fins a assolir-ho, per a tindre-ho (tot el que les nacions lliures i independents ja tenen), perquè no som esclaus, ni som menys que d’altres nacions.

Només hi ha mai un vot que valgui enllà d’una merda – el vot per a la independència: aquest és l’únic vot que val – la resta, pellerofa.

Tothom qui “escriu” en xarnec a Catalònia és un maleït agent del franquisme – i això, collons, és tan palès que enlluerna.

Vós estudiareu qui són i me’n tornareu contesta.

I llavors hi ha (no pas millors!) els maleïts provincians qui quan han de llegir qualque traducció d’un autor no català qui, tot i que escrigui en qualsevol llengua comuna de cultura – com ara l’anglès, l’alemany, el rus – són incapaços de “desxifrar”, sovint què veieu que foten...? Malparits! El llegeixen en xarnec! Traïdors! A part que així és com treuen el menjar de la boca dels traductors catalans per a donar-lo a la boca molt avariciosa de l’enemic. No sé si se n’adonen, aqueixos traïdors, del fàstic i la pena que foten.

De vegades dec sonar a xenòfob. I no, gens. Només sóc antixarnec, anticastelladre, antifeixista, antifranquista i antiocupant, és a dir, són antienemic de l’enemic qui vol esborrar el meu poble del mapa, i tots els meus avantpassats, i tota la meua nissaga, i tota la meua història, i tots els meus molt estimats clàssics.