esclafem el castelladre, alliberem el món de tanta d'irrespirable pudor

Castelladres avariciosos, buròcrates xarrupamerdes, tots plegats fills de l’assassí Franco.

D’aquell castelladre exemplar, el repugnant feixista Franco, en mantenen ben viva la memòria i l’heretatge, prou en conserven el successor (aquell tros de cagalló pallús anomenat molt ridículament Quan Cardo), prou en guarden la bandera, l’himne, la idea, el feixisme, l’odi... Prou serven intactes els “ideals” de la falange (la falange, banda de terroristes sapastres i carnissers, que ara es diu amb dos altres noms, per a dissimular una mica, no gaire; ara la falange del Franco es diu “psoe”, i es diu “pp”)... Tot és ara com en els temps (gloriosos per als castelladres) del franquisme més boiant. Prou volen exterminar els catalans... Prou volen encolomar-nos aquell fastigós algaraví que lladren, maleïts lladres ignorants, púrria podrida!

Ah! quin descans si es morien tots!


Ja és ben veritat la dita que diu: “els feixistes castelladres, se’n perd un, se’n retroben deu.” Els castelladres perden un Franco, se’n retroben deu.




Em cago en déu, el cop que els hauria de caure damunt que els pelés tots... i, així, la resta del món poguéssim respirar una mica més tranquils, sense tanta de pudor!


Se’ls mor un buròcrata, un brutal agent de la bòfia, un ignorant militar, un jutge corrupte, un capellà datpelcul... I catacrac! Els en neixen deu de cop!




Per Franco mort, malament rai, pertot arreu castelladres a betzef qui creixen com gripaus de verí. Lleigs i fastigosos a més no púguer.

Com ja fa anys que vaig dient pertot el món: “epana” és molt pitjor que una república bananera; és una monarquia bananera.

És a dir: asspain is much worse than a banana republic; it’s a banana monarchy!

Ha-ha... ha-ha-hà, vós! Un monarquia bananera! Qui voldria viure-hi? Caldria ésser desgraciat!