fóssim acollonidets; prou ens escau! els catalans som una merda; per això no tenim dret a cap dret; amb el merda que som, sense tindre’n cap, encara en tenim massa; no som castellans; ui, ells tenen tots els drets, home, és clar, i llur idioma, ei, fins es parla a parts de sudamèrica i tot; els francesos, ui, ells són la pera; llur idioma, ei, excels; el nostre, el català, una merdeta, i qui el parla? ningú, ni a València, tu! l’agraïts que els hauríem d’estar, no fotem!

20090420

Quants de cops



Quants de cops m'he vist a l'estiribel, pelat de fred, penellons als dits, gebre a la roba, glaç als oronells. Sempre malvolgut. Sense un ral.

I tanmateix mai no m'he trobat sol. Els personatges del meu teatre que ningú no veu, de les meues novel·les i novel·letes que tothom ignora, sempre m'han acompanyat. Sols i alhora ensems esguardem la lluna al cel altrament tan fosc. O veiem els ocells nocturns caçar. O passar, llunyans, els trens. I llegim els papers trobats que d'altra gent han llençats o han oblidats. I mengem allò que ens donen bonament els camps.


pou

quants de nassos barrigant-hi ni que no fos no gaire :

Etiquetes

Amb la tecnologia de Blogger.