fóssim acollonidets; prou ens escau! els catalans som una merda; per això no tenim dret a cap dret; amb el merda que som, sense tindre’n cap, encara en tenim massa; no som castellans; ui, ells tenen tots els drets, home, és clar, i llur idioma, ei, fins es parla a parts de sudamèrica i tot; els francesos, ui, ells són la pera; llur idioma, ei, excels; el nostre, el català, una merdeta, i qui el parla? ningú, ni a València, tu! l’agraïts que els hauríem d’estar, no fotem!

20090301

contra les generacions espontànies en imbecíl·lic podrimener









Laporta, ara me n'he recordat, com es diu el president del barça que ens ha anat enganyant. És evident que un català que no lluita per la independència és un català botifler. I aquest Laporta ens ha enganyats a tots. Treballa per a l'enemic. No hi veus en aquella casa cap millorament, els mateixos jugadors continuen acastellanats. Tot és façana. Posa la senyera, però és com si s'hi amagués per a anar continuant foten canfelipisme arreu.




Només quan ens haurem alliberats del jou escanyador dels repugnants castellans, podrem començar de respirar. Això de les revolucions s'escau sobretot que són sobtades, però l'efecte de cop i sobte és només una aparença; en realitat és una desclosa, quelcom que desclou en acabat d'anar-se covant llargament. La nostra llibertat sembla que a hores d'ara ja podem tastar-la; massa anys que covem greuges contra el castelladre que esclataran molt violentament tard o d'hora - crec que ben d'hora. Però és clar que escalfaria el covament si alguns passos fossin fets ara. Això d'haver tret l'equip més sonat de tots els països Catalans de la lliga feixista controlada pels repel·lents de canfelip, hauria estat un bon al·licient. La creació per part del barça i clubs companys d'una lliga CATALANA que depengués només de la nostra federació i no pas de la castelladra, com ara, quin incentiu no hauria estat! I més si a pleret s'hi unien els equips de les illes i els del triangle de migjorn!





88888





Ara me n'he recordat d'una altra cosa. Havia posat aquest comentari (que ara copiaré) a un indret que es diu caballe.cat on el propietari parlava (i el vantava!) d'un programa d'aquells que fan el joc als franquistes i afavoreixen el provincianisme, on tracten idiomes espontanis per generació en podrimener, com ara el baleà o el balemfià en igualtat de termes amb el CATALÀ :

Quina idea absurda de posar els provincians "valencià" "balear" "nord-occidental" "central"! Què és això? Parlem Català o una samfaina sense simfonia? De tots els grans idiomes del món, el Català és un dels més unànimes, i no veus enlloc (potser a Noruega, però ja ni allí no es deixen ensarronar amb divisions inútils), no veus enlloc, dic, que una parla sigui "correcta" a un territori i no a un altre. Una expressió és correcta o incorrecta, i s'ha acabat. No existeix el "valencià" ni el "lleidatà" ni el "balear" (quin disbarat! per què no "eivissenc" "menorquí" etc.?). Una altra eina per als nostres enemics. Se la poden confitar.





I el propietari, que no deu ésser gaire intel·ligent. Només cal jutjar que se signa a la xarnega: caballé, i no pas en català: cavaller, m'hi havia contestat això, que acabo de veure, i ho trobo ridícul; copiant, doncs:




Els nord-americans mai no escriuran "colour" mentre que als habitants de les illes britàniques tampoc no se'ls hi passa pel cap escriure "color". Amb el català hi ha situacions similars.





Què pots dir a això? Se li veu, pobre minyó, que va ben enverinat. I que no sap de què parla. És clar que un americà escriurà colour, si ho vol, sobretot amb motius sarcàstics o irònics o satírics, o pel que fos, i el contrari: qualsevol anglès pot escriure, si ho vol, color. Que hi hagin dues maneres d'escriure-ho i que uns s'estimin més una manera, no vol dir que els dos idiomes tinguin noms diferents. Me'n recordo en Mencken (de nissaga alemanya i molt pro-alemany) que va escriure aquell monumental (i excel·lent) diccionari de l'American language en molts de toms, però la denominació no prosperà. El que recollí era el mateix anglès de sempre, i en tot cas l'anglès ho ha anat afegint (ha anat afegint les variants "americanes"). Jo mateix m'agrada dir que parlo americà per comptes de dir anglès, però tothom sap que "americà" és un sinònim d'anglès, dementre que el terme separatista castellanista "valencià" tothom sap que és un terme feixista, blaver. (Era abans un terme emprat per "àvies" i altra gent ignorant, però ara no hi ha excusa. Qui l'empra vol dir que és anti-català, és a dir, és pro-franquista, és un suïcida cultural, i potser (segurament) pitjor.




A més a més, els estats units d'Amèrica (els americans) són un estat diferent d'anglaterra (els anglesos), dementre que el triangle de migjorn només és un perllongament de Catalunya. "València" i tot el que hi penja: Alcoi, Alacant, Sagunt, València, Castelló, etc. és quelcom conquerit pels catalans, poblat pels catalans, construït pels catalans, i la llengua és la catalana, no és el balemfià. El mateix s'esdevé amb els dialectes del català a les illes.





És fatigant haver de dir coses tan òbvies, però hi ha encara molt de pallús perdut que es deu guaitar o llegir el que diuen els mitjans xarneguetes, acastellanats, de Barcelona.




Feina encara, rai!




Només la llibertat escombrarà tant d'estòlid no-ningú.





pou

quants de nassos barrigant-hi ni que no fos no gaire :

Etiquetes

Amb la tecnologia de Blogger.