Tornem-hi! Merda per a l'Iburro.

El Franca assassí (heroi i patró dels castelladres) no pot servir (per als castelladres) d’exemple de re dolent.



El repulsiu franquista extremeny Iburro hi torna. No té prou desgràcia, el desgraciat, d’ésser extremeny (els extremenys són els més repel·lents dels castelladres, perquè són els més miserables i pagerols, és a dir, els més animals), que, al mateix temps, té la dissort afegida d’ésser també el més espanyol dels espanyols, és a dir, el més canfelipútrid dels canfelipútrids.

Es veu que ha tractat el president català d’ésser un altre Mussol Ini, i un altre Hitleret de pa sucat amb oli. I s’oblida a propòsit d’afegir a aqueix parell de desgraciats franquistes com ell, d’afegir-hi, dic, el pitjor de tots, el Franfisko Franca, aquell titella assassí, l’heroi i patró dels castelladres, el qui els castelladres mai no s’han pogut ni volgut treure de damunt.

Si més no, italians i alemanys es van treure de damunt llur dictador de merda, i després sempre se n’han penedit d’haver-lo mai tingut. Però no els castelladres. Els castelladres no solament no se’l van treure mai en vida de l’assassí, van instal·lar-hi el seu hereu, el franquista Quan Cal·lo; i has servat el mateix règim, i troben, doncs, com el franquista Iburro, que el Franca assassí no pot servir d’exemple de re dolent, car és llur heroi, és llur pare de la pàtria, és el qui els va parir la merda de constitució franquista sota la qual es guien i continuen de torturar els catalans.

Merda de castelladres franquistes i assassins. Quines ganes de no veure’n ni sentir-ne mai més cap!