tres cosetes d'ahir

ahir a l'avui hi tenien l'article d'un pobre xarneguet que l'atrapaven perquè era massa "hitlerià"; ja em direu on és la llibertat d'opinió si els pobres "hitlerians" no en poden ser tan públicament com els roti (però això va a part); la qüestió és que el títol de l'article era: n'Aital diu que li sap greu que en Hitler no hagués guanyada la guerra.




What? - que jo dic. En Hitler va guanyar la guerra si més no en aquell indret que els hitlerians en diuen spanien i nosaltres en diem canfelip. I tothom pot veure que bé que ha sortit tot! Amb els feixistes castelladres fotent i desfotent, amb un rei borbó i castelladres, i tot el merder ben espatllat i tot que és racisme i tot que és odi. (N'hi ha qui em diu que no puc tractar "tots" els castellans de feixistes. Però si definim feixisme com a "nacionalisme d'estat" (aquest és el tret més rellevant del feixisme), llavors ja em trobareu un castellà que no sigui nacionalista del seu estat (castella disfressada de spanien) ni foti propaganda del seu estat en detriment del nostre (ocupat) Estat i Nació Catalanes.



88888



Una altra cosa que comentava era a un indret que fa un tal cucurella que és de xàtiva i es assats bo i ferm, mes que se li nota com s'ha anat espatllant en pocs anys el joc mental CATALÀ que àdhuc en gent com dic tan "catalana" els vinguin tan fàcilment al cap referències del canfelip en detriment de les referències nostres.



Sembla que els "valencians" en sigui molt més vulnerables, a aqueixa mania letal. Me'n recordo que hi havia un altre "valencià" que ara no me'n recordo com es diu i que havia fet al seu bloc una mena de concurs per tal de saber quin llibre era més influent d'aquest diguéssim darrers cent anys. Voldreu-vos creure que tot el que li contestaven els altres "valencians" ("valencians" d'aquells que ells mateixos es creuen "si fa no fa" catalans - els traïdors ja ni els esmento mai ni és clar sé llegir llur algaraví), voldreu-vos creure dic que totes les referències eren en xarnec? Titols de llibres sudamericans i castellufes i res més! Quin escàndol! Quin desastre!



Ah, allò del cucurella. Fa un articlet i tot el que li passa pel cap per a resumir-lo és acabar-lo amb un proverbi en franquista! Un proverbi vulgar que el té cada nació a la terra i no pas menys nosaltres, és clar. Hi ha entre la gent enverinada pels castellans la idea que els del canfelip tenen proverbis que l'altra gent no té. I tots els proverbis dels lladres estan copiats dels proverbis antics, dels grecs i llatins, i etc. I els tenim nosaltres, i els té qualsevol llengua al món. Els proverbis són universals, mai castelladres!



Allò que esmentava el cucu era aquella dita que nosaltres comunament diem: Qui molt abraça poc estreny.



Li'n deia una altra una mica menys coneguda: Qui molt acunça poc escunça. Clàssica. I no li'n deia d'altres, com ara: Qui tant abassega, s'hi ofega. I en deu haver pler, tret que ara no em lleu d'anar-les a cercar a les llistes paremiològiques.



8888



Hi havia també a l'avui ahir aquell traïdor que treballa d'inquisidor per als castellufes i que ha escrit un llibre volent que els catalans s'hagin de morir i només en romangui un a la terra i discuteixi amb un aixarnegat de barfelonah, com si hom pot trobar normal que els aixarnegats tinguin la mateixa vàlua entre nosaltres que els nostres escriptors. Un aixarnegat és sempre un traïdor. I qui no comprengui això no ha comprès res. Estem ocupats per uns invasors que ens volen fotre fora de casa, i els hauríem de fer la farina blana i els hauríem de tracter en termes d'igualtat?!



Quan els castelladres ens tractin com a persones, els tractarem nosaltres com a persones. Quna els castellufes tinguin el català com a idiomi equivalent del llur i amb totes les obligacions, els correspondrem (si ens rota!). No pas abans.




Etc.