Catalònia Independent. Nació d’Europa. Som-hi.

Catalonia is Europe and Brussels the capital where we show our strength






Catalònia és Europa i Brussel·les la capital on mostrem les nostres molt imponents forces. Volem la Independència. Volem la Llibertat.



Catalònia sencera, de Perpinyà a Alacant.



Catalònia Lliure.



Catalònia Independent. Nació d’Europa. Som-hi.






8888





De nou sobre la qüestió ultra-repel·lent.


De nou sobre la qüestió ultra-repel·lent del “valencià”. Encara rodant com indis condemnat, ànimes en pena, al voltant del mateix foc mort; rodant com rucs fets carronya estrebats per sínia que roda sens esme al voltant de mateix podrimener estantís; bromeres irrespirables; sirgant amunt i avall per la mateixa escanyada claveguera, etc.



Tant de miserable traïdor acastellanat encara amb la merdegada del “valencià”, amb el ridícul, carrincló, xaró, provincià, franquista i fastigós terme de “valencià” només per a dir (no dir!) Català.



I com es foten, pobrissons datspelcul, quan esmentes els dialectes oposats al “valencià”, que pròpiament parlant, només pot ser el dialecte de la ciutat de València. Quan els dius: “Doncs no, tu, a callar, desgraciat! A Alacant parlem l’“alacantí”. A Alcoi l’“alcoià”. A Castelló el “castellonenc”. A Elx l’“il·licità”, i no com vols tu l’“il·lícit”, malparit de merda!”



Un parell de dies anant a cal cuca; advocant-hi el dia quatre aquesta “solució”:




“Em sembla que l’única solució és la que proposaven els castellans (i que certs mestres castrenses castellans de tant en tant aplicaren en algun poble català en acabat de la guerra contra els catalans que els castellans guanyaren mercès a en Hitler).



“La proposta que ara re-proposaré és: arrencar-nos (o arrencar-los) la llengua tots plegats. Sobretot la dels ‘valencians’, així ja no els caldrà dir que parlen Català, com tota persona d’una certa intel·ligència hauria de dir.



“No els caldrà dir que parlen ni Català ni provincià.



“No els caldrà dir re.



“I així tots contents.”




En acabat l’endemà, encara insistint-hi, (i es fan – i me’n dec fer – no; me’n faig – tan feixucs!), demanant-hi “i l’andalús...?”:




“...car tampoc no em direu que l’andalús és castellà!



“Allò de ‘valencià’ ja sabem que és un invent franquista (com a ‘llengua’). Ara, l’andalús, que sí que és evidentment (només cal tindre orelles i traure-se’n la merda) una llengua diferent del castellà, i, ja ho veus tu, en canvi això tothom ho tapa.



“Quant al ‘valencià’, ningú amb orelles prou netes pot distingir-lo del ‘lleidatà’, o de l’‘alacantí’, tres modalitats no gens diferenciades del CATALÀ.



“La persona més intel·ligent que mai hagi eixit de la ciutat de València, em referesc a l’humanista renaixentista Joan Lluís Vives, va dir que a València hom hi parlava el CATALÀ ‘pel fet que les mares dels valencians eren de Lleida, i que els xiquets parlen la llengua de la mare’.



“(Cal dir que en Vives mai no digué de ‘valencià’ (i menys ‘balenfiano’, hà!) a cap llengua. Era, com dic, massa intel·ligent per a això. Tant intel·ligent que foté el camp als setze anys per tal d’anar-se nord enllà (lluny dels inquisidors, molt semblants sinó idèntics als franquistes d’ara) i no va tornar mai més. Cal dir que la seua família venia de Perpinyà. Cal dir que els franquistes d’ara (els del ‘balenfiano’, els que s’han trobat al femer amb la generació espontània d’un idioma ‘valencià’) no eren llavors del món (com ben prompte deixaran de ser-hi). I quan no hi siguin, tot tornarà a ser com cal: tots els Catalans, els de dalt, els del mig, els de baix, els insulars, parlarem, com sempre, Català.)



“I au.”






88888






Desperta ferro, deia en un comentari d’esports. Cal que despertin les ments com abans es despertava el ferro!



I: “per què hi ha qui pensa que un València o un Mallorca són menys equips CATALANS que un Barça? Qui ens ha enverinat? Quines informacions seguim? Car hi ha més Catalans dels qui ells (els maleïts ocupants) volen i diuen.






88888






Feia riure la Hillary traient pilotes fora, quan hom li demanava si la “democràcia” americana ajudarà els “demòcrates” Catalans que volen la independència! Diu: “no ens barregem en els afers interns dels estats.” Hà, hipòcrites! No s’hi barregen pas poc! No. S’hi barrejaran sempre en detriment nostre. Tret quan la cosa arribi al punt on la lluita els interromp els guanys. Llavors hi fotran la grapa i faran costat al cantó que els sembli que en podran treure més nyapa.



Els Catalans ens ho hem de fer sols. No hem de confiar en cap poder de fora. Hem de desfer els castellans sense ajudes. Els hem de desfer, i els desfarem. Les “democràcies” tothom sap com funcionen: els burgesos són propietaris dels mitjans de comunicació. Els mitjans esbomben qui cal votar que no remogui gaire el carro del poder. Llavors les gents enverinada trien de president un malparit que sigui com més demagog millor, i au, a matar no-“demòcrates”, és a dir, a matar gent que els burgesos i llurs mitjans no hagin encara pogut convèncer (amb les falòrnies de sempre) que llur malignitat no és en realitat sinó benignitat, que llur infern no és sinó cel, etc... Se’ls en fot la llibertat, la independència, el dret, la justícia, la pau. L’únic que volen: anar ensarronant i robant tothom. Tindre un exèrcit i una bòfia que controli els malcreguts: els poc-“demòcrates”, que controli els qui no s’han empassades llurs falòrnies.



No ens ajudarà ningú. Ens ho farem tot tots sols. Almenys sabem que no som a Castella. Doncs: res del que facin, diguin o vulguin el castellans no ens pot ser gens bo. Ja sabem que de castellà ni del castellà no ens creiem ni mot. I que som Catalans, és a dir, amb dret a tot.